Tenim més fagots nous! Na Bassoon!

Com ja sabeu, aquí anem posant ressenyes de material dedicat als fagotistes i sempre des de l’experiència personal, amb tota la llibertat del món i amb una opinió del que hem provat nosaltres mateixos en directe.

I avui, de la mà d’Alfonso Fernández (a qui heu conegut en unes quantes fagotades), tenim nova gama de fagots a preu molt més que interessant: de fet, nova no seria la paraula exacte, si no que és l’evolució del VassMusic, projecte que fa anys que està en marxa, i que ha anat afegint variacions i modificacions per obtenir el millor resultat possible al millor preu possible.

Al setembre vam poder provar 4 fagots dels seus de dues games diferents, i hem esperat fins ara per parlar-ne perquè esperavem que engessin la seva web, a més de poder posar els preus reals.

Vam anar a Sax&Clarinet On de Gràcia (Lesseps), una tenda dedicada especialment a saxo i clarinet, però que va obrint noves vies a altres instruments com el fagot, ja que, en aquest sentit, tot i viure a Barcelona, estem orfes de productes i instruments per poder provar i comprar in situ. Tenen un espai magífic i una sala insonoritzada que és una meravella.

Doncs, aquí tenim els Na Bassoon, nova marca d’Alfonso (alguns el vau conèixer a VassMusic). Sí, són xinesos. Peeerò, de molt bona qualitat. Tenen uns acabats bónissims, no pesen, les fundes són petites i robustes però no pesen en excés. Venen amb tots les complements inicials (drap, arnés, maneta).

Tenen una estètica de ratlles semblant als fagots Yamaha. Són de campana llarga (molt millors a hora de viatjar en avió). Se’ls veu resistens (hauríem de veure com respon el lacat al pas dels mesos).

Recordo que els tudells no eren massa tous (els primers fagots xinesos de fa 15 anys tenien uns tudells que es doblegaven molt fàcilment), així que per un ús diari d’estudiants muntant i desmuntant no hauria de donar problemes.

Tenen molt bon so, en totes les octaves, amb una afinació ben prou equilibrada. Ja sabeu que si a un fagot xino li poseu un bon tudell de marca alemana o japonesa, millora encara molt més en tots els sentits.

La gama per estudiants em sembla molt bona opció, però cal dir que la versió més alta, més professional, és fantàstica. O per fer concerts al carrer (o passacarrers), per fer classes, i per què no, com a fagot secundari si hem de reparar el nostre, és una molt bona opció.

El mecanisme el vaig notar molt fluïd. Potser la clau de mi (normal i corrent) podria tenir un disseny més quadrat i ampla amb rodets… ja posats a imitar games altes; Abad, més professional, tindrà acabats més bons i més rodets entre claus que el Panda, model estudiant), però preu per preu, és funcional i molt correcte. Les distàncies de forats i mecanisme ha estat molt cuidada en el procés de tria de diseny final.

Són fagots molt en la línea dels SmartMusic, així que els NaBassoon obren una segona via que no és ni la més barata ni la més cara del mercat. Si mireu preus (que han pujat molt els darrers anys), un fagot xinès barat pot estar a uns 1500 euros mínim, els Na i els Smarts estarien entre 3 i 4,5 mil euros, i els Schreiber d’estuidant ja se’n van als 7 mil. És a dir, tornem a poder disposar d’una gama intermitja a un preu molt raonable.

Per cert, també tenen fagonellos! Molt bona opció pels primers anys d’elemental i fins i tot per primer i segon cicle de grau professional (només perdem el sib greu!). A 2750 euros.

Vos deixo l’enllaç a la web d’Alfonso perquè valoreu preus, imatges i contacte:

Fagots Smartbassoon (review)

Un dels avantatges de participar en una trobada de fagots on algunes tendes porten els seus productes (com Medir, un fixe dels darrers anys a les fagotades catalanes), és que els podem veure en directe, els podem provar, i podem fer una valoració molt més real de com és cada producte que volem recomanar.

En aquest cas, a Lleida vam rebre la visita de César Luna, d’Smartbassoon, que portava uns quants fagots de 2 games diferents, els Melliez i els Silvestre. Ens quedarà pendent provar els d’abs al setembre a la trobada AFOES de Barcelona.

Fem un repàs de les sensacions, punts positius o en contra, del que vam poder provar in situ.

Model Melliez Smartbassoon

Melliez:

És la gama senzilla de fusta d’Smartbassoon. El tub llarg ens va semblar una mica ampla, però era molt ergonòmic quan portavem una estona tocant. El so era molt directe i rodó, facilitat amb els aguts i els son greus, surt tot amb molta definició i sense haver de fer esforços de cap mena. Té alguns rodets que sempre ajuden amb determinats passatges. El tudell és consistent. La maneta/apoiamans era gran però molt còmode (ens agradaria poder comprar manetes per separat!).

Tot i que pesa una mica, han millorat molt en aquest aspecte, no és una càrrega feixuga pels nens, i a més, incorpora el balanç, boníssim per no carregar la mà esquerra.

La maleta de transport és prou petita i ben feta, elemental.

Tot i ser un instrument senzill pel que fa a mecanisme, respon molt bé a hora de bufar i és realment còmode per tocar. Preu? 3000€ .

Silvestre:

Seria la gama més alta d’Smartbassoon, té totes les claus i rodets a casi tot el mecanisme. El fagot que vam provar tenia bon so (un pèl més apagat que el Melliez), però molt equilibrat i afinat, més estable. S’ha de dir que aquests models són més nous i encara no estan rodats, la majoria d’instrument guanyen quan treballem a diari amb ells.

El mecanisme de la mà esquerra està com reduït, forats i claus més apropats entre ells, i el tub llarg un pèl més estret. El que a primera vista ens va semblar molt ergonòmic i ideal per estudiants o fagotistes joves, no ens va acabar de funcionar quan portàvem una estona: qüestió de costums i és una visió absolutament personal. Realment permet una millor gestió del digitat i creiem que és ideal pels alumnes de conservatori.

La funda està molt ben feta i té un diseny molt maco, millor que el Melliez. Però la maneta del Silvestre és més petita: a nosaltres no ens va anar bé. La maneta gran ens va semblar ideal.

El preu, en aquest cas, serien uns 3500€.

Conclusions:

Després de molts anys provant tot tipus de fagots de totes les games, des dels xinesos als professionals Püchner o Yamaha, creiem que aquests fagots són una molt bona opció per fer el grau professional del conservatori per diferents raons, i sempre i quan l’economia familiar ho permeti.

Són estables d’afinació

Bons acabats

Creiem que el mecanisme de claus és més dens que els xinesos, per tant, aguanta més el muntatge/desmuntage de nens

El tudell també té millor aleació de metall: no es doblegaria amb facilitat com ens passa en altres models

Que tenguin balanç els fan ideals per tothom

Les manetes podrien ser a escollir (seria un punt a favor)

Que siguin de campana llarga els fa aptes per viatjar (molt millor que els fagots de campana curta)

L’arnés era de collar, però qui més qui menys ja tenim el nostre propi

I com amb tot els fagots de gama baixa/mitja, posant-li un tudell bo, aconseguim un fagot de gama realment professional.

No dubteu en provar-los, perquè ve a omplir un forat entre els fagots xinesos de 2000€ i els Schreiber estudiant de 7000€.

Si voleu més informació, consulteu la web de Smartbassoon

Unboxing del fagonello de VassMusic

En aquest vídeo podreu veure com és el fagonello que ens ha fet arribar Alfonso Fernández al Conservatori de Música de Vila-seca.

És molt bona opció pel tamany, assequible de preu, i ideal per fer-lo servir durant tot el nivell elemental o bàsic i fins i tot més enllà del pas de grau. Si teniu dubtes o voleu fer preguntes, ja sabeu!

https://youtu.be/hFyceLj06Vo

Luthier de vent a Tarragona!

Heu tornat de vacances, aquest any merescudíssimes, heu tret el fagot de la funda, l’heu muntat… poseu la canya… i… no sona? Potser no ajusta o alguna cosa no tapa bé, o ha caigut una zapatilla, o falta oli als jocs de claus… Potser heu perdut algun suro… O necessiteu fer una repassada general que, de fet, seria bo que es fes un cop l’any…

Doncs, tenim un bon luthier a Tarragona amb qui podeu portar a reparar o ajustar el fagot o contrafagot. Es diu Jordi Salavert, només heu de pactar hora o cita amb ell i demanar orientació si cal. En quedareu contents!

caljordimusic19@gmail.com

https://www.facebook.com/CALJORDIMUSIC

Com netejar el fagot???

Aquí va un vídeo de com desinfectar o netejar el fagot. Especialment per qui comparteix instrument amb altres alumnes.

Clickeu enllaç!!!

Deixo unes quantes webs on comprar desinfectant per canyes o broquets. En el meu cas he emprat el Elite perquè sembla que està molt pensat per canyes de fusta, però segur que la majoria d’sprays compleixen perfectament amb la funció de desinfectar la canya o el tudell.

I molt important: aigua i sabó normal i corrent per les mans!!!

https://www.reedsnstuff.com/en/Oboe/Reeds/Disinfectant-Spray.html

https://www.woodbrass.com/es-es/accesorios-trompetas-y-cornetas-mantenimiento-para-corneta-sml-accessoires-disinfectant-small-p251699.html

https://www.zasmusic.com/p.8951.0.0.1.1-desinfeccion-canas.html

https://www.musicalcolor.com/Desinfectante-Bach

https://www.musicalcolor.com/Instrumentos-de-Viento/Fagot

https://lamusainstrumentos.es/limpiador-awm-para-boquillas.html

https://www.sanganxa.com/instrumento/limpiador-de-boquillas-yamaha/

https://aitanamusica.com/material-limpieza/2972-desinfectante-boquillas-la-tromba.html

Elite MIC Mouthpiece Cleaner – Higienizador/Limpiador de boquillas de instrumentos de viento https://www.amazon.es/dp/B07BGTXS18/ref=cm_sw_r_cp_tai_rfnFEbGQGME7X

https://www.thomann.de/gb/thomann_mouthpiece_cleaning_spray.htm

https://www.thomann.de/gb/reka_mouthpiece_cleaner.htm

http://musicartecanarias.es/es/productos-limpieza/1110-mouthpiece-cleaner.html

https://www.qandf.com/roche-thomas-mi-t-mist-sani-mist-mouthpiece-cleaner/

Reedició de l’Àlbum del petit fagotista amb àudios d’acompanyament

Benvolguts fagotistes!

En 15 dies començarà el curs i estem preparant la nova versió de l’Àlbum del petit fagotista amb la novetat dels àudios d’acompanyament, perquè pogueu tocar amb música en directe, amb harmonis proposades per Antoni Alburquerque i Laura Guasteví.

Aquí penjo la versió de La cucaracha: hi trobarem sempre 4 àudios/4 colors:

Exemple, versió pro gravada amb la melodia principal a sobre (negre), així podreu veure com hauria de sonar

Slow: acompanyament amb tempo lent (vermell)

Mèdium: acompanyament una mica més ràpid (groc)

Pro: igual que el primer, però sense la melodia, ja que la tocarà l’alumne (verd).

Els diferents tempos estan pensats perquè no sempre tots podem anar a la mateixa velocitat que el CD, així que si en algna cançó vos quedeu en el vermell, no passa res, són tempos vàlids!Captura de Pantalla 2019-08-30 a les 11.10.54.png

àudios fagotino en SOL (exemple)

àudios fagotino en FA (exemple)

àudios FAGOT

Hi ha també versió en epub (qui tengui iphone o ipad podrà treballar amb l’app Llibres que ve inclosa al sistema operatiu) amb àudios integrats, alliberarem la versió PDF de manera gratuïta per qui no vulgui els àudios (hi ha novetats en els dibuixos!), i penjarem els més 130 àudios de cada llibre en una web on els podreu comprar i descarregar a un preu molt simbòlic.

Cada llibre o àlbum d’àudios està pensat per fagotino en Fa, en Sol, o fagot. Si teniu dubtes o voleu més informació, només cal qe escriviu a

laura.guastevi@gmail.com

Balanç per fagots que no en tenen

Molts cops, quan els alumnes passen de fagotino a fagot, els fem tocar sense la campana.

És la part que menys pesa, realment, però físicament fa una part del fagot més llarga que la culata i “afegeix” pes a la mà esquerra. Fa un balanç més fort cap a fora.

Una solució que porten alguns fagots és el balanç. Hi ha un forat a la culata, entre els dos forats grans del tub, i el fagot porta un estri de metall amb diferents forats que permet ajustar el balanceig del fagot corregint l’eix de caiguda. Allibera molt la mà esquerra i sembla que el fagot ens pesa menys així.

Hi ha un balanç (un parell, de fet), que corregeix aquest tema pels fagots que no venen amb balanç ni forat, i que és apte per tots els fagots.

Aquest

És un sistema pràctic de corretges que costa uns 40 euros, i que solventa molt bé aquest tema. Val la pena i pot evitar tendinitis a qui més practica amb l’instrument.

Els que teniu manya el podeu fabricar vosaltres mateixos (si necessiteu mides vos las puc fer arribar).

La única pega que veig és el ganxo de ferro, que pot gastar el propi ganxo del fagot. Cobrint-lo amb teflon o plàstic, tema solucionat.

Busques… fagots econòmics?

Benvolguts, avui arriba un vídeo parlant d’un tema que preocupa molt a les famílies i dóna mal de caps als professors. Arriba el moment en què passem de fagotino a fagot, o ja no podem fer servir el fagot de préstec que tenim a escoles i/o conservatoris… Ho coneixem no?i

Primer de tot, el món ha canviat. Hi ha molta més oferta i molta xarxa d’internet que ens ajuda molt més que abans. L’ideal seria tenir un molt bon instrument de gama baixa, que en el seu moment eren, per exemple els Schreiber. Preu?  A partir de 5000 euros en amunt si el volem nou.

En molts casos, és inasumible per les famílies que no s’atreveixen a fer una inversió així (seria ideal, no ho oblidem).

Si no arribem a aquest pressupost… Tenim instruments de segona mà. La problemàtica d’aquests fagots de segona mà és que no sempre els podem provar, que no tenen cap tipus de garantia, i no sempre l’encertem. Oi que tots heu mirat wallapop o eBay? Si l’encertem és genial, però si no… ens mengem un mal instrument amb patates. Si coneixeu el comprador i vos dóna un mínim de garanties vers l’instrument… Endavant! Sempre és bona opció pel tema del preu.

Per experiència pròpia, he comprat instruments a eBay, i alguns són molt macos i tenen molt bon preu però: arriben amb fundes inutilitzables (algun dia parlarem del tema fundes), alguns no tenen tudell, d’altres tenen parts de fusta trencada que no es veia a les fotos que penja el venedor, alguna part del mecanisme no funciona (fins i tot portant-lo a reparar), o el pitjor de tot, no hi ha forma d’afinar-los amb cap tudell ni cap canya (gran problema si toquem en conjunts, que sol ser l’objectiu de fer música).

Al vídeo parlo de 3 models:

  1. Linton: de pasta. de 300 $ a 2000$. És un 2K, vol dir que té poques claus, per nens que comencen és ideal (també he tingut un parell de 5K que són  bastant complerts). Pesa realtivament poc. No venia amb tudell i la campana estava trencada per la part del suro. Si trobeu Lintons en bones condicions, tot i ser de pasta, solen tenir molt bon so i bon mecanisme. Els sol fallar la part del “ganxo” que ajunta els dos tubs, que es trenca, però no afecta per res a l’instrument a hora de tocar. Si a sobre invertiu en un bon tudell, encara millora més el tema. mIreu molt bé, si busqueu de segona mà, totes les fotos amb detall i les descripcions que fan els venedors, perquè vos pot arribar un instrument inservible a casa.
  2. Consolat de Mar: Jinbao. 1975 euros. Els darrers que he pogut provar tenen molt bon so, dóna la sensació que cuiden millor la fusta que els que havia conegut anys enrere. El mecanisme respon molt bé, estan ben prou afinats. Venen amb fundes lleugeres. I tenim una garantia molt fiable per part de l’empresa que ven els instruments, són molt atents i molt ràpids en el servei post-venta. A més, tenen una oferta de lloguer amb opció de compra molt interessant pel preu. Problemes? Algun suro és molt gruixut i no acaba d’encaixar del tot el muntatge, si els llimem una mica i posem vaselines, cap problema. Els tudells i les claus, com tots els instruments xinessos, són tous (gran diferència amb els instruments professionals). Si els cuidem bé des del minut zero, aguanten molt bé.
  3. La Musa. 1399 euros. A. Reig. Són instruments xinesos, còpia de claus dels professionals, molt complerts. Passa el mateix amb claus i tudells, són tous i es poden doblegar fàcilment, es tracta d’anar en compte quan muntem i desmuntem. A vegades han vingut amb algun petit desperfecte de fàbrica, si parlem amb ells ens envien peces de repost etc. Té garantia també. El problema més evident que detectem és el de l’afinació. La única manera de solucionar-ho és controlant molt millor la columna d’aire, o comprar tudells més curts per tocar amb més tranquil·litat.

Aquí teniu el vídeo on parlo dels fagots en viu i els toco una mica (no estava preparat, així que és perquè vos feu una idea, però no és un test completíssim).

En tot cas, sempre parlo des del meu propi coneixement i en vers instruments que he pogut provar a les escoles on treballo o que he comprat directament. Qualsevol dubte o pregunta que necessiteu fer, ja sabeu, estem  aquí per intentar ajudar.

Fer la “bola” a la canya…

Vam explicar fa uns dies dies com es monta una canya, què necessitàvem i tots els passos.

Ens quedava la part final del muntatge (després vindria el raspat…). El fil.

Vos passo un enllaç de com es fa la bola tradicional amb fil aquí, en versió del fagotista Luis Castillo Castillo.

En el nostre cas, anem a una via més ràpida, poc coneguda, i que ens ha donat sempre bons resultats: el tubo termoretràctil.

Es tracta de tallar un trosset de tub, posar-lo a la part rodona de la canya i escalfar-ho amb un “mechero soplete”. En uns quants segons tenim la feina feta.

Mireu el vídeo per veure com es fa a temps real.

Inconvenients? Si has mullat massa la canya sencera al pot i el tub està mullat, rellisca una mica quan poses la canya al tudell. No és insalvable en absolut. Dura molt. Si algun cop es mou, potser és per poc ús de la canya i que la fusta hagi canviat volum. Es pot treure i posar-ne un de nou.

Tenim diversos colors de tubs, són barats. No els compreu massa petits de diàmetre, i tampoc massa grans perquè aleshores no s’agafaran prou a la fusta.

Els encenedors normals es poden fer servir, però aleshores el material queda negre. No poseu la font de cor massa a prop de la canya, és fusta i no volem que es cremi.

Es poden fer muntatges amb diferents trossos de tubs per crear bicolors o fer més “bola” a baix etc. I es pot pintar per sobre amb pintaunges si voleu altres colors.

Si teniu dubtes, pregunteu!

Quina canya de fagot puc comprar?

Sovint veiem com els nostres professors de fagot ens preparen les canyes (raspat, estrenyer filferro, llimar…), i ens van donant instruccions per millorar-les quan notem que no ens acaben d’anar bé.

Hi ha moltes maneres de fer-ho, i va al gust, ergonomia, tudell i instrument de cadasqú. Tots tenim preferències. Però els més petits no sempre poden emprar navalla (nens, pot ser perillós i podem trencar la canya), i altres vegades estem en període estival i no tenim cap fagotista de capçalera que ens pugui ajudar en el moment que ho necessitem.

Així que aquí va un post amb tot d’opcions per comprar, sempre basat amb l’experiència personal d’haver-les comprat i provat, i amb tot de diferència de preus. Posaré enllaços en cada tipus de canya perquè pogueu anar directament al web corresponent, on veureu preus i demés.

Tot i que hi ha moltes, moltes, moltes webs de canyes, vos poso les que m’han agradat o m’han anat bé. De ben de segur que trobaríem desenes d’opcions diferents, però també aniríem a cegues. En tot cas, alerta en voler comprar massa barato, així que descartem directament les canyes del Wish i l’Ali expres (no valen res i tirem els diners). Recordeu també, que gastar-se 25 euros amb una canya pot no sortir bé. El material canvia molt amb el clima i el raspat.

Comencem per un pack d’estudiant que trobem a Zasmusic. Solen anar bastant bé, bon material i bon raspat, i el preu per 3 és bastant bo. pl_1_1_6459.jpg

A Zasmusic podem trobar moltes canyes ja professionals (de 15 euros en amunt), com les Danzi, de bona duresa i que solen anar sempre bastant bé, o les K. Ge Reeds, que si tenen bon raspat són bones, però no sempre el material respon del tot bé, i són cares ja d’entrada.

Antigament les Urbach m’agradaven molt perquè eren més toves i em donaven bon resultat, però també duraven molt menys i la fusta de la punta es doblegava amb facilitat deformant la forma. Les Puchol tenen un molt bon raspat, però a la setmana el material s’estova una mica.

Un pack que em solia agradar molt de comprar eren les Magni Giovanni, de 10 en 10, ja que unes 6-7 em solien sortir sempre bastant bé. Bon raspat i bon material, i ben mirat, no és mal preu per un material ja raspat.

Un altre lloc on hem trobat canyes a un preu molt assequible, amb preus a partir de 10 euros, és Medir.

Bassoon_reed_58bff8a69978b.jpg

Una de les que millor m’han anat són aquestes taronges de forma Thunemann. No sempre surten perfectes, però serveixen per anar practicant millores de raspat. Si no tinguessiu molt clar què voleu, sempre podeu comprar-ne una de cada i anar provant, ja que el preu ens permet fer-ho sense tirar els diners. Tenint en compte que Medir està relativament a prop de casa nostra, seria ideal anar allà i poder comprar les canyes in situ mirant-les una a una (gruix, forma, rigidesa, punta…).

Una de les que me van sorpendre, sobretot perquè podies triar entre moltes formes diferents, són les de la casa Rieger, un dels materials més utilitzats pels professionals del fagot. Solen sortir molt bé i tenen un molt bon raspat. Amb el material mai podem posar la mà al foc, perquè va per anyades, collita, assecat etc.

 

f158-4-4a47c8c9-e5e89d04.jpg

En tot cas, les que comprava eren les de la forma 4, que no es troben fetes (muntades i raspades) en cap altre lloc. Tenen la punta una mica més estreta que la 1A típica, i la base una mica més ampla, donava bons aguts que pujaven fàcilment i greus molt rodons. Si hagués de posar una pega, és que perd el fil de la bola amb massa facilitat, així que potser no estaria de més posar un fixador/pegamento a la bola només rebre-les a casa.

 

Una de les meves preferides i que estic emprant molt aquests darrers anys, són les Dortmund de Reeds’n Stuff. Són molt equilibrades, projecten, i en general surten bastant bones. Es del material més fiable.

2-22006_20110819.jpg

D’aquesta casa, Reeds’n Stuff, n’he provat alguna més, però no m’han acabat de convèncer preu per preu. Per exemple les Güner, molt bona en els greus però amb dificultats per pujar. Les Suprunov, també batant bones, peró una mica feixugues, perden bastant si els hi treus material. Les Thome eren xules pel fil vermell i blanc, però tampoc van encaixar amb el que necessitava. Penseu sempre que són valoracions molt personals.

Deixo pel final la meva recomenació estrella, i faig un repàs de les canyes de plàstic. No és el mateix plàstic/sintètiques, que les Legere, ja que hi ha 120 euros de diferència entre unes i altres, i el resultat és obviament molt diferent.

En el meu cas, sempre les faig servir pel primer any de fagotino dels mes petits. No cal pot d’aigua ni mullar-les, responen a la primera i sonen amb una certa facilitat. No les trieu massa dures, perquè no es poden raspar com una canya normal i costen molt de bufar i fer sonar. I tampoc massa toves, perquè aleshores la punta s’obre molt i deixen de sonar. Així que, terme intermig de duresa.

124-l_480x480.jpg

Les que sempre em van agradar molt, i eren les més barates, eren les Advantage Synthetic Basson reed: abans sortien bé de preu pel canvi de dòlar etc (venen d’EUA), però darrerament, amb el pas per l’aduana, acabaves pagant-les a més del doble de preu i deixava de sortir a compte. Així que vaig haver de renunciar a aquest material.

També teníem les Chartier que estan bé de preu. Sovint les havia comprat a eBay, i eren molt similars a les Advantage. Si sóu professionals, no, no tenen res a veure amb les Legere i no tocaria mai cap concert amb elles.

11561469_800.jpg

Podeu trobar les Emerald a la casa Thomann, potser la millor opció per preu a Europa.

Si voleu una bona canya, que duri, que aguanti bé canvis d’humitat etc… Les Legere, però són prohibitives per preu. Vos poso l’enllaç a Thoman perquè és el preu més baix que tenim ara a Europa d’aquest tipus de canyes, tot i que les podeu comprar a diferents webs. Penseu que no totes són perfectes, com totes les canyes, n’hi ha que van genial i n’hi ha que no tant. Així que si voleu gastar tants diners, alerta.

12996579_800.jpg

A mi en van fer la persona més feliç del moment durant un parell d’anys, ja que vaig trobar un lloc on les venien molt barates i no vaig haver de pensar en raspat durant mesos.

I ara arriba la meva millor web, que vaig descobrir fa 7-8 anys per eBay, sempre remenant i cercant nous productes. DUKOV134a59_0cf7f944764d443f932fbeb9d46f63af~mv2.jpg134a59_f53663eba91f4d9ba7533a91310b7f57~mv2.jpg

Venen sense obrir ni raspar, però per 45 euros teniu 10 canyes. El preu és flipant. Venen molt ben muntades, i funcionen raspant lo just. Té tot tipus de material, Marca, Rieger, Danzi, Rigotti, Marion, Güne, Medir, Neuranter etc.

Sempre tiro molt per Danzi i Rieger per tradició, però les Marion i les Marca m’han sorprès molt gratament. És el material que més compro en els darrers anys. Dukov ha acabat obrint pàgina web i ja presenta material raspat, que segueix sortint molt bé de preu. És una bona compra si voleu començar a apendre el procés de raspar. Sempre podeu demanar ajut als vostres professors respectius. Si no teniu clar quin materal comprar, venia un pack mix amb 10-12 canyes de materials diferents que estava realment bé.

 

Aquí acabo el post dedicat a canyes fetes. Si teniu dubtes o preguntes, ja sabeu, feu-le!